Malgrat que la figura del flâneur, aquell passejant masculí que recorre el París del segle XIX, és molt més coneguda, de dones flâneuses també en van existir, encara que fossen invisibilitzades o menyspreades. Elles, escriptores i activistes, van reivindicar el dret d’ocupar també el carrer sense l’ànim de ser vistes ni amb l’objectiu de ser “consumides”.
Perquè si una dona es queda en una cantonada molta estona, més d’un creurà que s’està oferint, mentre que si és un home, en el pitjor dels casos pensaran que és, simplement, un gandul. Sota esta premissa, l’escriptora i periodista de Xerta Laia Viñas i l’artista i odontòloga de Tortosa Sheila Martín han creat un nou espai nòmada i exclusiu per a dones: Les Flâneuses. L’espai s’ha organitzat sota la fórmula d’un club de lectura, en el qual un cop al mes s’aborda una novel·la o un llibre escrit per una dona i es vincula l’obra amb una artista, ja siga pintora, escultora o d’un altre àmbit artístic.
Iniciatives com aquestes impel·leixen a l’optimisme. Admiro i aprecio la gent inquieta, que emprèn projectes. Especialment si són gent jove. Perquè actualment hi ha joves ebrencs que fan coses, que escriuen, que creen, que emprenen iniciatives, que porten a terme ‘performances’ polèmiques o posen en marxa revistes. Que surten de treballar i encara fan mil coses en lloc d’anestesiar-se cada dia davant la sèrie de Netflix de torn. Que això passe és un bon símptoma. I hem d’observar o participar d’estes iniciatives amb mirada crítica (no tot val, cal criteri i preparació), però també fent-ho des d’una posició integradora, amb una mentalitat oberta. A més de la recerca de la bellesa, l’alè de l’art i de la cultura també és el sacseig, el fer pensar o remoure. Pocs debats s’enceten davant d’una naturalesa morta. Calen més ànimes que no es conformen amb l’ensopiment d’una societat domesticada que badalla.
